CLEDES DE PASTORS

Les cledes són llocs on es recull de nit el ramat i s’alberguen els pastors. Solen contar amb una cabanya, recer per al pastor quan puja a les pastures de muntanya a l’estiu.

Les cledes solen estar en un lloc protegit, a l’abric dels corrents d’aire, en una fondalada o al costat d’una roca. Cada cleda sol tenir una barraca o més en els seus límits, estatge del pastor; i a més inclou: cledes, horts, estable o lloc per a munyir les ovelles, etc. En el País Basc s’han desenvolupat diversos tipus de cleda; a nosaltres ens interessen les de la zona d’Ataun i d’Aralar. En aquesta zona, en l’actualitat es cobreix el sostre amb teula, però, com anteriorment estava prohibit, el sostre era de palla, a dues aigües i sense gran caiguda. La porta d’entrada està sota la part més alta i no tenen finestres. La cabanya sol tenir tres parts: la primera part, “coberta”, després d’entrar, amb funcions de cuina, i per guardar els instruments per a elaborar formatge; després ve el dormitori (el llit generalment estava fet de bruc); i finalment està ell lloc per a fer el formatge, cobert de taules o teles. Les cledes tenen parets de fusta i el sòl generalment sol ser terra comprimida amb els peus, encara que pot ser també de llosa o de fusta. A més de la cabanya solen tenir un tancament de pedra (estable o munyider), que serveix per a acollir el ramat de nit o per a munyir-lo.

En Ataun encara queden restes de cledes antigues. Si ens acostem a la zona d’Agautz veurem diverses cabanyes i estables, en un paratge inigualable.