Una vegada, un navarrès va canviar la fita d’Irumugata d’un lloc a un altre: en morir, vagava per les proximitats d’Irumugata cridant:
“Fita d’Irumugata,
Perdició de la meva ànima.
On deixar-te! On deixar-te!”
I de sobte, un altre navarrès li va contestar: deixa-ho en el lloc del que ho vas treure. Des de llavors ja no se sent gens.