Javier d’Arratiñea, un jove vanitós, va acudir una nit a Urretxu a passar una bona estona. En aquella època totes les noies de la zona s’ajuntaven en Urretxu per teixir.
Després de divertir-se al poble, Javier es va fer passar per capellà i va donar una castanya cuita a cadascuna en forma de comunió.
Posteriorment va començar a dir que s’anava a casa, i les noies no li volien deixar partir dient que havia comès un gran pecat i que temien li passés alguna desgràcia. Però Javier era molt vanitós i va partir cap a casa.
De tornada cap a Tellerietxe, en el bosc de Laioa va veure toros mitològics (zezengorris) que es dirigien cap a ell. Espantat, el noi va arrencar a córrer i va cridar a la porta de Tellerietxe. Va demanar un gos i va tornar al seu camí temptant al gos amb una coca de blat de moro. Llavors se li va aparèixer un toro mitològic de foc dirigint-se cap a ell per Laica. Però mentre el gos estigués al seu costat no li feia por.
Però per quan va arribar al costat de Lauztiazpikoa, al punt on es pren la desviació cap a Arratiñea, la coca se li havia acabat i el gos va donar mitja volta per tornar cap a Tellerietxe. Llavors, els toros mitològics van aparèixer de nou. Javier va córrer com mai ho havia fet abans, i va entrar al caseriu Arratiñea pels pèls.
Aquesta nit les vaques del caseriu Arratiñea no van tenir treva. Es van sentir rugits, sorolls de banyes i jous.