En cert temps vivia en Jentilbaratza un gentil molt fort: dominava a tots els altres gentils.
Passava el seu temps donant voltes de Jentilbaratza a Leizadi, i de Leizadi a Jentilbaratza. I cert dia se li va ocórrer baixar on els cristians per comprovar si hi havia algun home amb qui barallar.
Es va dirigir cap a Lazkao, i en el camí es va trobar amb un noi de catorze anys. Li va preguntar si ell era un home. “Encara no sóc home, sóc massa jove” li va respondre el noi.
Després de passar Lazkao es va trobar amb un ancià en el camí cap a Senpere, i li va preguntar també si ell era un home. L’ancià li va respondre que ell ja estava de tornada, però que en la ferreria de Beasain trobaria homes fets i drets.
El gentil es va dirigir directament a la ferreria de Beasain, i va preguntar si hi havia homes allí. I va sortir un cristià ferrer. I llavors el gentil li va dir: “Si hi ha algun home capaç de doblegar-me l’urpa, que surti”.
El ferrer va respondre que sí, “espera al fet que surti jo amb dos dits”. Així, va agafar al gentil amb unes tenalles enrogides en el foc, i li va tallar el nas.
El gentil va tornar a Jentilbaratza cridant, i els seus amics li van preguntar sobre què li havia passat. “Els cristians tenen males arts”, va respondre. I des de llavors els gentils temen als cristians.