Una vegada un gentil que vivia en la cova de Muski va atrapar a un cristià. I perquè no escapés de la cova, li va col·locar en un dit de la mà un anell màgic que cridava “estic aquí, estic aquí”.
Un dia, el cristià es va amagar entre les pells d’ovella acumulades pel gentil. Com sentia el crit de l’anell bastant lluny, va pensar que podia provenir des de lluny, i va obrir la porta sortint de la cova. Llavors, un altre va sortir de les pells, va arrencar a córrer i es va allunyar d’allà en un tres i no res.
Però el gentil va escoltar el crit de l’anell i va arrencar a córrer després d’ell. Al veure la situació, el cristià es va rendir però va pensar que podia tallar-se el dit de l’anell i tirar-ho al riu Mekolalde; i així va anar. El gentil, al sentir que els crits de l’anell arribaven des del fons del riu, va saltar i es va ofegar en ell. (Tartalo)